Log in

1ª Catalana: MANRESA 6- IGUALADA 2

CEM CFI PORTADA CRÒNICA

 

1ª Catalana, grup 2 – Jornada 18

Cd’E Manresa – CF Igualada

SENSE SOSTRE; El Manresa, en estat de gràcia i sense aturador, tomba el seu veí amb festival golejador (6-2)

 

José Antonio Sánchez | MANRESA

         Mai s’havien vist vuit gols en un Manresa-Igualada, després de setanta-tres anys d’ençà el primer enfrontament. Però és que l’estat de gràcia en que es troba el Manresa dona per això i més. L’Igualada arribava al Congost després de patir, tot just, la segona derrota de la temporada en els nou desplaçaments efectuats. També era el segon partit consecutiu del Manresa a l’estadi, quelcom que cap equip fins ara, aquesta temporada, ha aconseguit traduir en dues victòries. La presència de la “tele” (en aquest cas de la FCF), també es mirava amb recel després que en les anteriors ocasions (partits que va retransmetre La Xarxa) el resultat final va ser de 0-1 (davant L’Escala i davant el Lloret). No es presentava, doncs, un partit còmode per un Manresa que davant un rival difícil i amb la responsabilitat que dona el fet de ser líder, calia comprovar com responia. Però abans de complir-se els primers deu minuts de partit, els deixebles d’Andreu Peralta ja van deixar palès sobre el terreny de joc la fam de victòria d’un equip que no sembla tenir sostre i que va destroçar totes les estadístiques prèvies al partit. Tot just acaba de començar la segona volta i encara queda molt en joc, però la realitat diu que el tercer classificat és a vuit punts. Aquesta plaça pertany ara a l’Almacelles, que va superar un Mollerussa que confirma la seva caiguda lliure i que, sumada a la derrota del Viladecans, també confirma que l’únic que aguanta la roda d’un Manresa sense aturador és la Montañesa de l’ex Dani Andreu. L’altre “rival a batre” ja és a setze punts...

         Tres minuts de joc. Noah li guanyava la posició a Bernat a la zona de tres quarts de camp, encara la porteria d’Albert i col·loca la pilota a la dreta del porter visitant. La pilota dorm al fons de la xarxa. Set minuts de joc. Ruano es fa seva la banda dreta de l’atac manresà, arriba fins a la línia de fons i fa la passada de la mort sobre l’arribada de Sergi Soler, que tal i com li arriba la pilota afusellava la porteria del gol sud de l’estadi. Vist i no vist. Després d’uns primers compassos de joc en que l’Igualada va mantenir el control de la pilota, un parell de fuetades del Manresa van obrir escletxa en el marcador. Just al quart d’hora, Florent rematava de cap un corner servit des de l’esquerra de l’atac local. La pilota es va enverinar i Albert va evitar el tercer gol posant una bona mà al costat de  travesser.

         El Manresa es trobava còmode sobre el terreny de joc. Movia i movia la pilota amb criteri davant un Igualada que va quedar tocat amb els dos gols matiners. A més, quan l’equip de Moha El Yaagoubi es volia acostar pels dominis de Pol Busquets, el Manresa es mostrava sòlid i insuperable, sense deixar cap fissura oberta a la rereguarda. El que es podia considerar (aparentment) el gol de la sentència arribaria després d’una acció d’atac de l’equip visitant. La pressió manresana sobre la zona de creació va obligar un jugador igualadí fer una passada enrere, però aquesta passada es va convertir en una assistència perfecta per que Noah guanyés l’esquena de la defensa rival, encarés la mitja sortida d’Albert i col·loqués la pilota molt ajustada a la soca del pal, a la dreta del porter (24’). Una internada de Llobet i el posterior xut del davanter visitant, que va desviar Pol Busquets abans que la pilota toqués l’esquadra, seria la millor ocasió per l’Igualada. Va ser una primera part de molta efectivitat, malgrat que es van viure algunes arribades a les àrees que, per previsibles, es van convertir en foc d’artifici.

         Si el 3-0 amb que va acabar el primer període ja semblava ser una muntanya inabastable per l’equip anoienc, quan Florent va rematar (al primer minut de la represa) un servei de corner llançat per Sergi Soler, creuant la pilota al segon pal per convertir el 4-0, l’Igualada ja va llençar la tovallola (46’). El Manresa va baixar una mica el pistó ofensiu, però no el defensiu. L’Igualada va gaudir d’uns minuts de possessió de pilota, però tots els seus intents per acostar-se amb perill als dominis de Pol Busquets eren totalment inútils. El Manresa era totalment impermeable.

          Però una acció puntual va trencar el totalitarisme amb que el Manresa va sotmetre el seu rival. Una jugada a la línia divisòria del mig del camp acabava amb una falta comesa per Bernat, el migcampista blanc-i-vermell, que veia una rigorosa segona targeta groga i deixava el seu equip amb deu jugadors (62’). La situació va destarotar una mica el Manresa, que mentre es reorganitzava va veure com el seu rival començava a guanyar metres en atac, aprofitant la superioritat numèrica. Aquest minuts de desconcert van culminar amb una jugada en que l’àrbitre va assenyalar el punt de penal després d’una acció molt protestada pels jugadors manresans. Martí Just, fent una mitja volta davant Florent, es va desmaiar dins l’àrea i això es convertiria en la pena màxima que Joel aconseguiria convertir en el 4-1, enganyant per complert Pol Busquets amb un llançament estil Panenka.

           Aquest gol va esperonar un Manresa que es va sentir ferit i que pocs minuts després aconseguiria el cinquè gol del seu compte. Joel Priego, pràcticament des de la zona defensiva, remetia una pilotada rasa i a l’esquena de la defensa visitant que duia com a destinatari Ivan Romano. Aquest va arribar, tot sol, fins a prop de la línia de fons i va regalar un caramel sobre l’arribada de Noah, pel carril del mig, que aquest no desaprofitaria per anotar el seu particular trio de gols (76’). Amb el partit quasi trencat, les anades i vingudes es van anar produint sense descans. Un servei de corner del visitant Joel seria pentinat amb el cap per Martí Just, anotant un 5-2 que no va ser celebrat amb gaires escarafalls. Era el minut 80 i havia que ser realista. Aquell gol només maquillava el resultat. Però el Manresa no volia desaprofitar el clau que encara duia a la caixa d’eines. Alsina li va robar la cartera Tchato, que feia cinc minuts que era sobre el terreny de joc, i, després de conduir uns metres la pilota, assistia Leandro perquè aquest, amb una preciosa vaselina, clavés l’últim clau al taüt de l’Igualada (90’). El somni continua.

 

FITXA TÈCNICA:

 

Centre d’Esports Manresa:

Pol Busquets

Ruano

Solernou

Florent

Romano

Noah (Marc Serra, 82’)

Joel Priego (Alsina, 82’)

Biel Rodríguez (Marcel Bellido, 65’)

Cuello (Leandro, 62’)

Sergi Soler

Bernat

 

Club de Futbol Igualada:

Albert

Nil Pradas (Prieto, 45’)

Bernat (Tchato, 85’)

Pedro Calvo

Joel

Martí Just (Franco, 82’)

Goran (Dilan, 71’)

Lliró (Omar, 71’)

Llobet

Iñaki

Carlos Simón

 

Gols:

1-0 (3’), Noah

2-0 (7’), Sergi Soler

3-0 (24’), Noah

4-0 (46’), Florent

4-1 (70’), Joel, de penalti

5-1 (76’), Noah

5-2 (80’), Martí Just

6-2 (90’), Leandro

 

Àrbitre:

Sr. Vanni Nägeli Juan, de la delegació de Tortosa. Va estar auxiliat per Didac Rodríguez Abilio i Pau Roig Curto.

 

Targetes:

Bernat (2), expulsat minut 62’

//

Carlos Simon

Bernat

Llobet

Lliró

Moha (tècnic, expulsat vermella directa)

 

Camp:

Estadi del Congost, 220 espectadors

 

IMATGES DEL PARTIT

 

CEM CFI 1

 

CEM CFI 2

 

CEM CFI 3

 

CEM CFI 4

 

CEM CFI 5

 

CEM CFI 6

 

CEM CFI 7

 

CEM CFI 8

 

CEM CFI 9

 

CEM CFI 10

 

CEM CFI 11

 

CEM CFI 12

Noah Baffoe es va endur una altra pilota per a la seva colecció després de aconseguir un altre hat Trick contra l'Igualada

Despejado

-2°C

Manresa

Despejado

Humedad: 82%

Viento: 8.05 km/h

  • Soleado
    03 Ene 2019 11°C -2°C
  • Parcialmente Nublado
    04 Ene 2019 10°C -3°C

Banner 468 x 60 px