Log in
Titulares:

PROMOCIÓ ASCENS A 3ª DIVISIÓ: MANRESA 0- GIRONA 0

CEM GIRONA CRÒNICA 4

 

Promoció ascens a 3ª Divisió – tornada

Cd’E Manresa 0 (1) – Girona FC 0 (1)

SOM DE TERCERA!!!; el Manresa deixa enrere onze anys de travessia del desert després d’un partit d’infart contra un gran Girona

 

José Antonio Sánchez | MANRESA

El 18 de maig de 2008, a Castelldefels, el Manresa deia adéu a 3ª Divisió. Tristors (més) i alegries (menys) han acompanyat l’esdevenir del Manresa a una territorial catalana en que l’equip blanc-i-vermell ha visitat algun camp digne però molts d’indignes. Però aquest és el pa que s’hi dona en aquestes categories. El Manresa també ha tingut temps en aquests onze anys de veure néixer una nova estructura competitiva. Desapareixien la Preferent, la 1ª Territorial, la 2ª Territorial... i naixien una nova 1ª Divisió Catalana, 2ª Catalana... També ha tingut temps de guanyar la 1ª Copa Catalunya a finals d’estiu de 2014. Ha lluita sense èxit, les últimes temporades, per tornar a 3ª Divisió. La darrera vegada, avui fa exactament un any, en un partit de tornada, al Congost contra el Martinenc, d’infaust record. Segur que el Girona s’ho mereixia, a banda de si podria pujar o no, però el Manresa també. El Manresa ha sigut tossut, des que va pujar de 2ª Catalana, i ha tingut el seu premi. Per fi ho ha aconseguit. Ara arriba la disjuntiva: la 3ª Divisió, per un Club com el Manresa, és per patir-la o per gaudir-la? Tan se val. La travessia pel desert s’ha acabat. Ara, a fer-li front als Europa, Sant Andreu, Terrassa (sí, la temporada que ve hi haurà un Manresa-Terrassa!), Figueres... Ja hi haurà temps de patir o de gaudir. O les dues coses alhora.

         Els pitjors temors es van confirmar durant el transcurs de la primera part. El Girona que no va aparèixer a Riudarenes, o que el Manresa no va deixar que aparegués, va fer acte de presència al Congost. Els deixebles d’Axel Vizuete van deixar palesa la seva categoria duent la iniciativa en el joc i fent tremolar els ciments de l’estadi manresà cada cop que s’acostaven pels dominis de Pol Busquets. Fins a cinc rematades amb perill van protagonitzar els gironins, a més de crear alguna situació compromesa pels interessos manresans. El Manresa, per la seva banda, no va inquietar en cap moment el veterà Toni Montero, que va viure una primera part plàcida. Dues rematades, de Joel Priego i Noah, als núvols van ser els únics arguments ofensius.

         Omet va ser el primer en avisar (8’) quan es va presentar davant Pol Busquets i va creuar una pilota rasa que va escopir la soca del pal. Jaume Durán (13’), arran d’una falta directa, feia passar la pilota molt a prop del pal. Una indecisió defensiva a l’àrea petita del Manresa va culminar amb una rematada d’Uri Santos en una posició immillorable, però la seva rematada va anar fluixa a les mans del Pol Busquets (25’). Poc després (29’) era Ferran López qui, de cap, rematava per sobre del travesser un centre des de la dreta de Kike Sánchez. Una rematada franca de Lluc Banús, però que per sort pel Manresa va sortir bastant desviat, va tancar la sagnia atacant del Girona. Fins el descans el Manresa va guanyar en consistència defensiva i va aconseguir arribar als vestidors amb un esperançador però inquietant empat a zero.

         La represa va començar amb un guió semblant al de la primera part, però el Girona ja no va generar tantes arribades ni tant de domini com al primer acte. El Manresa ja es mostrava més consistent. No obstant, un calfred va recórrer els cossos d’uns aficionats manresans que pràcticament omplien la grada principal de l’estadi. Va ser arran d’una falta a l’olla, acabada en gol, que l’àrbitre va anular per orsai (59’). Aquí el partit va donar un tomb. L’ensurt viscut a l’àrea local va semblar donar un toc d’alerta al Manresa, que va reaccionar i va començar a lligar jugades que el duien a l’àrea rival. Amb poc perill, sí, però Toni Montero ja no vivia tan feliç.

         Joel Priego, després d’una jugada personal, comprometia el porter visitant amb un xut molt ajustat a la soca del pal que s’estavellaria a la part lateral de la xarxa (67’). Poc després Manel Sala, recent incorporat al terreny de joc, feia un centre des de l’esquerra sobre l’arribada de Noah, però la rematada de primeres del davanter manresà va sortir per sobre del travesser (78’).

          El Girona volia però no podia davant un Manresa que es defensava com un gat panxa enlaire. El rellotge corria molt ràpid pels gironins. El mateix rellotge que pels manresans no corria gens. El partit agonitzava i l’empat inicial, un tresor pel Manresa, semblava inamovible, encara que Manel Sala, de xut de falta directa, va estar a punt de desfermar la euforia a la graderia quan va estavellar la pilota al travesser. Però just al minut 90, de nou un calfred a la grada. El Girona perforava la porteria de Pol Busquets però l’àrbitre baixava del núvol als deixebles d’Axel Vizuete i alleugerava la parròquia manresana. Unes mans van evitar que, un any (menys una hora) desprès, el Congost visqués una altra tragèdia. La televisió de la FCF no va deixar lloc a dubtes: van ser mans i el gol va estar ben anul·lat. Després, sis minuts interminables. El Girona buscant l’heroica i el Manresa aprofitant-ho per donar l’estocada a la contra. Una carrera de Leandro per la dreta la culminaria amb una centrada al vèrtex de l'àrea petita, on va aparèixer Joel Priego per afusellar, tot sol, una pilota que sortiria per sobre del travesser. Al darrer cremallot, davant una grada embogida que tenia ganes de petar-se la gola cantant un gol, Noah va enfilar tot sol la porteria de Toni Montero. Arribat al balcó de l’àrea, un xic desestabilitzat per un defensa, el pitxitxi blanc-i-vermell va tenir temps de xutar, de veure com Toni Montero feia l’estàtua davant una pilota impossible, però que va passar llepant el pal. Àrbitre la hora!!!, cridava el Congost com si no hagués un demà. Per fi, als 96 minuts, va sonar la música celestial. El Manresa havia sigut capaç de sotmetre a l’equip amb més poder ofensiu de la categoria, encaixant tan sols un gol en 180 minuts. SOM DE TERCERA!!! Invasió de camp, bogeria col·lectiva, somriures, llàgrimes... Fi de la travessia.

 

FITXA TÈCNICA:

Centre d’Esports Manresa:

Pol Busquets

Ruano

Solernou

Joan Castanyer

Noah

Joel Priego

Biel Rodríguez        (Leandro, 85’)

David Sánchez        (Manel Sala, 71’)

Bernat

Romano

Cuello                   (Marcel Bellido, 90’)

 

Girona Futbol Club C:

Toni Montero

Pau Ribas

Lluc Banús

Murga

Roura                    (Toni Rosell, 80’)

Omet

Uri Santos

Ferran López

Kike Sánchez          (Muritala, 71’)

Cristian Venzal       (Aleix Feixes, 90’)

Jaume Durán

 

Àrbitre:

Jordi Delgado Mora, de la delegació de Lleida. Va estar auxiliat per Jordi Ortiz Torres i David Franch Cabrerizo.

 

Targetes:

Solernou

Bernat

Cuello

//

Jaume Durán

Cristian Venzal

Ferran López

Uri Santos (expulsat per doble groga, ambdues a l’afegit)

 

Camp:

Estadi del Congost, 2.500 espectadors

 

IMATGES DEL PARTIT

 

CEM GIR 1

 

CEM GIR 2

 

CEM GIR 3

 

CEM GIR 4

 

CEM GIR 5

 

CEM GIR 6

 

CEM GIR 7

 

CEM GIR 8

 

CEM GIR 9

 

CEM GIR 10

 

CEM GIR 11

 

CEM GIR 12

 

CEM GIR 13

 

CEM GIR 14

 

CEM GIR 15

 

CEM GIR 16

 

CEM GIR 17

 

CEM GIR 18

 

CEM GIR 19

Clear

-2°C

Manresa

Clear

Humidity: 82%

Wind: 8.05 km/h

  • Sunny
    03 Jan 2019 11°C -2°C
  • Partly Cloudy
    04 Jan 2019 10°C -3°C

Banner 468 x 60 px