Log in
Titulares:

UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA (XII)

XII portada

 

UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA

Capítol XII: Números i dades; el millor i el pitjor

José Antonio Sánchez | 10-05-2020

La història de qualsevol club està plena de passatges bons, alguns no tant i altres de dolents. De flors i violes però també de decepcions. Les primeres son d’agrair recordar-les, però les altres tampoc cal amagar-les. També formen part de la nostra història, com ja s’ha comprovat en altres passeigs que hem donat en aquests dies de confinament. En aquest capítol prenen més importància els números. Els bons i els dolents, els millors i els pitjors. Però també trobareu noms, sobretot propis, i fets que us ajudaran a empassar-vos la fredor dels números.

 

 

LES DADES POSITIVES

La victòria més ampla a casa

XII 1

Aquest equip de la temporada 1951-52 va aconseguir la major golejada de la història

     El Manresa complia la seva segona temporada a Tercera Divisió, després del primer ascens, i el dia 14 d’octubre de 1951 es jugava la sisena jornada de lliga de la temporada 1951-52. El visitant al Pujolet era el Mahón, que arribava amb dues victòries, un empat i dues derrotes en les cinc jornades anteriors. No eren números com per endevinar el què passaria aquella tarda sobre un terreny de joc que era un  fangar per la pluja que havien caigut sobre Manresa. Però el cas és que el resultat final d’aquell partit es pot considerar, encara a dia d’avui, com la victòria més ampla del Manresa a la lliga: 13-2. Quatre gols de Turró, tres de Joaquim Basora, tres més d’Abellán i un de Boneu, Pagés i Mòdol van servir per aconseguir la major victòria vista mai a Manresa fins aleshores. I fins avui. Aquell Manresa va finalitzar en tercera posició a la classificació. El Mahón, malgrat aquella escandalosa derrota al Pujolet, va mantenir la categoria i ni tan sols seria l’equip més golejat (85). Aquests van ser l’Igualada (97) i Tàrrega (86).

 

XII 2

Aquesta imatge pertany a la major golejada al Congost, amb Noah com autor de tres gols

     Després de la golejada contra el Mahón destaquen altres de semblants, com la aconseguida, 11-1,  quan l’Olot va visitar el Pujolet el 13 de novembre de 1949. I també dues amb dos resultats idèntics, 10-0, davant les visites del Binèfar el 17 d’abril de 1955 (a la lligueta d’ascens a Segona Divisió) i del Manlleu, el 13 de novembre de 1960 (a la desena jornada de Tercera Divisió). Al l’actual estadi del Congost, la victòria més ampla fins ara data del 22 de setembre de 2013, quan el Manresa va guanyar 8-0 el Lliçà d’Amunt a la tercera jornada de Segona Catalana. Aquell dia van marcar Noah, tres gols, Charly Lumbreras i Kevin, dos gols cadascú, i Miki López. La temporada anterior, la 2012-13, s’hi va donar la que ara és la segona major golejada, quan a la darrera jornada de Segona Catalana va visitar el Congost el Can Parellada. El resultat va ser de 7-1 i cal destacar que el gol que tancava la golejada el va anotar Aitor Ruibal, jugador actualment al Leganés de Primera Divisió i que aleshores era juvenil. El 7-1 contra el Can Parellada és un resultat idèntic al que es va donar el 9 de desembre de 1990, coincidint amb la visita de la Juventut Bisbalenca, que fins aquell moment era la major golejada del Manresa al Congost.

 

 

 La victòria més ampla a domicili

XII 3

Imatge del OAR Vic-Manresa. Miki López va fer un hat trick en la major golejada a domicili

     Per anar a la data de la major golejada a domicili no hem de retrocedir gaire. El 23 de febrer de 2014 el Manresa visitava la ciutat de Vic per jugar, per primera vegada a la història (també ha sigut la única), al municipal Torras i Bages, la seu de l’OAR Vic. El marcador final va reflectir un escandalós 0-8 favorable a un equip que a final de temporada aconseguiria l’ascens a Primera Catalana. Per a la història van quedar els noms dels autors dels gols manresans: Miki López (3), Alberto Criado (2), Moha, Charly Lumbreras i Noah.

 

XII 4

Aquesta imatge del Badalona-Manresa, del 13 d'octubre de 1985, pertany a la segona major

golejada de la història com a visitant 

     Aquell resultat, a més a més, guarda una curiositat. Una curiositat que rau en que l’anterior victòria més ampla aconseguida a domicili data del 13 d’octubre de 1985, quan en el Badalona-Manresa es va produir un 0-7 que quedaria per a la història com la major victòria domicili del Manresa, fins al 23 de febrer de 2014 al camp de l’OAR Vic. Quina és aquesta curiositat que guarden ambdues victòries? Doncs, que un dels jugadors badalonins que va patir la victòria del Manresa al camp de l’Avinguda de Navarra de Badalona va ser un tal Andreu. I qui era aquest tal Andreu? Fàcil: era l’entrenador del Manresa que va deixar enrere aquell 0-7 i va establir el 0-8 a Vic com a la victòria més ampla a domicili: Dani Andreu. Si, Dani Andreu va posar el llistó més alt pel que vingui darrere i, de passada, va poder netejar una taca negra en la seva trajectòria esportiva. Va posar un llistó que crec que passaran molts anys a superar.

 

 

Més victòries a casa

XII 5

Aquest equip és qui va aconseguir més victòries com a local. El primer per la dreta, acotat,

és Antoni Camps, el màxim golejador del Manresa

     La temporada 1956-57, precisament la més llarga de la història jugada amb una sola fase (46 partits), va ser la que més victòries del Manresa van poder gaudir els aficionats que van tenir la sort de seguir el seu equip al Pujolet. 20 victòries en 23 partits és el millor balanç, en global, de la història. La resta de resultats a casa d’aquella temporada van ser tres derrotes davant el Gimnàstic de Tarragona, Horta i Montcada. Una de les claus d’aquella trajectòria quasi immaculada al Pujolet van ser els gols d’un jove de divuit anys, Antoni Camps, que anotaria 20 gols en una temporada que el Manresa va acabar tercer a Tercera Divisió. La majoria d’aquells gols els va marcar a casa, on Camps es sentia més protegit pels seus companys, lluny dels defenses destralers que l’esperaven als seus camps. Aquesta trajectòria no va passar desapercebuda i, com tants d’altres, va donar el salt a Primera Divisió, on va jugar 19 partits amb l’Espanyol. Cinc temporades a Sarrià, quatre al Camp Nou i tres a La Creu Alta, sempre a Primera Divisió, demostren que el jugador de Sant Joan de Vilatorrada seria peça clau per aquell Manresa que ha quedat per a la història com el que va aconseguir més victòries a casa.

 

XII 6

Aquest equip és qui té el millor coeficient de victòries com a local, 18 en 19 partits

     La dada anterior es la millor de la història en números globals, però hi ha una altra dada que, en percentatge, la supera. La temporada 1979-80 el Manresa militava al grup 2 de Primera Regional i era clar favorit a un ascens que, efectivament, el va aconseguir, encara que després d’una lluita aferrissada contra el Berga i l’Espanyol B. Aquell Manresa dels Huertas, Claramonte, Martínez, Torradeflot, Magem, Navarro, Vilella i companyia, tan sols va tenir una mala tarda, la del 7 d’octubre de 1979 contra el Balaguer. Aquell dia es va escapar la única victòria de la temporada en les 19 jornades disputades al Pujolet. 18 victòries en 19 partits ha sigut el millor percentatge de la història jugant com a local.

 

 

Més victòries a domicili

XII 11

El Manresa 2017-18 és el que va aconseguir més victòries a domicili

     Les dades d’aquest apartat son més contemporànies que moltes que hem fet esment anteriorment. Com a mostra, dir que el major número de victòries a domicili en tota la història va ocórrer la temporada 2017-18. Sí, sí, fa quatre dies. De 17 desplaçaments, tan sols es van escapar quatre victòries (tres empats i només una derrota). La resta, 13 triomfs dels jugadors de Dani Andreu. Manel Sala i Brian Canalejo van ser peces importants en aquella ratxa anotant 10 gols cadascú a domicili. La llàstima de tot plegat és que aquesta magnífica dada va quedar un xic diluïda per les (només) 7 victòries com a local. Amb una mica més de regularitat al Congost no s’hagués escapat l’ascens directe, ascens que després es va escapar en la fatídica promoció contra el Martinenc amb un empat al Guinardó i una cruel derrota a la pròrroga, al partit de tornada.

 

 

La temporada més golejadora

     No hi ha dubte que el Manresa més golejador va ser el de la temporada 1949-50, el que va aconseguir el primer ascens a Tercera Divisió. La lliga era de 30 jornades i els dos primers classificats jugarien una lligueta d’ascens, de 10 dates més. A la lliga regular el Manresa aconseguiria anotar 95 gols (3,1 gols per partit). A la lligueta d’ascens sumaria 38 gols més (3,8 gols per partit). L’equip més golejador de la història, doncs, va aconseguir anotar 133 gols en 40 partits (3,3 de mitjana). Llàstima que per manca d’informació no podem saber quin, o quins, jugador es va inflar a marcar gols aquella temporada.

 

 

La millor ratxa

XII 12

17 partits consecutius sense perdre és el rècord d'aquest equip

     La millor ratxa de partits consecutius sense perdre no queda gaire lluny en el temps. Va ser la temporada 2014-15, a Primera Catalana, quan l’equip entrenat per Dani Andreu va sumar 17 partits sense conèixer la derrota. La ratxa es va iniciar amb la victòria del 22 de novembre en terreny de l’Avià (1-5), la jornada 12, i va continuar fins el 19 d’abril a Mollet (1-1), la jornada 28. Curiosament, una volta sencera després, coincidint amb la visita de l’Avià (jornada 29), el Manresa perdia la imbatibilitat per culpa d’un gol del gran davanter berguedà Joan Noguera.

 

 

Temporades sense cap derrota a casa

     En aquest apartat només tindrem en compte les lligues o temporades amb trenta o més partits jugats (almenys quinze partits com a local). I el resultat de la cerca dona com a resultat que en vuit temporades el Manresa ha finalitzat invicte jugant com a local. D’aquestes temporades, sis van ser al camp del Pujolet i dues a l’actual estadi del Congost.

     La primera vegada va ser la temporada 1932-33, en que la Segona Preferent es va jugar en tres fases. 6 victòries, 1 empat i cap derrota, la primera fase; 4 victòries i cap empat ni derrota, la segona; i 5 victòries, 2 empats i cap derrota, la tercera. Total: 15 victòries, 3 empats i cap derrota en 18 partits jugats al Pujolet i amb el porter Francesc Corrons com a baluard sota els pals de la porteria manresana.

     La següent vegada es va donar la temporada 1949-50, la temporada en que el Manresa aconseguiria el seu primer ascens a Tercera Divisió, que en 20 partits a casa va registrar 18 victòries i 2 empats. Aquesta temporada tornarà a aparèixer en aquest article, doncs va ser una temporada de record. El porter Areste era qui jugava a la porteria d’un Manresa que seria el 3r equip menys golejat amb... 51 gols!!! Son molts gols, però és que en aquella època els equips anaven molt més de cara a barraca que avui en dia.

     Dos temporades més tard, la 1951-52, ja a Tercera Divisió, el Manresa tornaria a acabar invicte a casa, aconseguint 13 victòries i 2 empats en 15 partits de lliga. El porter Farré només va rebre 12 gols en 15 partits jugats al Pujolet.

     La lliga 1959-60 tornaria a passar, amb 12 victòries i 3 empats en 15 partits a la lliga jugats com a local i amb el porter Santos sota pals. Però aquí cal afegir el Manresa-Arenas de Saragossa (3-0) i el Manresa-Sestao (1-1) de la promoció d’ascens a Segona Divisió. Total, 17 partits invicte al Pujolet.

     Deu anys després, amb l’equip a Preferent, es tornava a repetir. La temporada 1969-70, en 19 partits jugats com a local, 17 victòries i 2 empats. El porter Oliva destacava a la porteria manresana. No obstant, el fet de quedar invicte a casa no li va servir al Manresa per anar més enllà de la tercera posició a la classificació, sense cap possibilitat d’ascens.

 

XII 9

Aquesta plantilla va ser la última invicta com a local al Pujolet

     La darrera temporada invicte al Pujolet va ser la 1981-82. Era la campanya que el Manresa de Paco Martínez Bonachera recuperava la Tercera Divisió després d’un empat a u al camp de la Barceloneta. El resum d’aquella temporada a casa és de 14 victòries i 5 empats en 19 jornades de lliga. El porter santvicentí Sánchez destacava a la porteria del Manresa, però Àngel Cudós també va fer bones actuacions sota pals. De fet, no va trigar a que el fitxés el Sabadell.

     Un cop ja al Congost, com ja he apuntat anteriorment, només en dues ocasions el Manresa ha aconseguit un fet que sembla que cada vegada costa més. La temporada 1990-91, amb el porter solsoní Jordi sota pals, l’equip dirigit per Eduardo Texeiro aconseguia mantenir el seu caseller de derrotes a casa a zero. La resta, 14 victòries i 3 empats en 17 partits. Aquesta fortalesa a casa va ser clau per aconseguir l’ascens a Tercera Divisió.

 

XII 7

Aquest és l'últim equip invicte al Congost

     La darrera vegada, i ja fa una pila d’anys, d’un Manresa invicte al Congost data de la temporada 1997-98 i també coincideix amb un ascens, en aquest cas a Primera Catalana. En 17 partits, 15 victòries i 2 empats i amb el porter Casajuana com a el menys golejat a la lliga (26) i com a local (8).

   En tres ocasions més el Manresa ha acabat invicte a casa, però van ser temporades en que la competició era de poques jornades i no les podem posar al mateix nivell que les narrades anteriorment. No obstant, deixarem constància. La primera va ser la 1923-24, quan va jugar 5 partits sense cap derrota i, a més, va ser campió de lliga de Segona Preferent. La 1924-25, també campió de lliga de Segona Preferent, cap derrota en 8 partits. Aquestes dades corresponen al Manresa jugant com a local al camp del Catalònia Park. La 1926-27, la primera al Pujolet, cap derrota en 7 partits.

 

 

Dos anys sense perdre a domicili

XII 8

Aquest equip va estar invicte a domicili una temporada sencera

     Aquest sí que és un autèntic rècord. Les ratxes d’equips invictes solen ser ratxes en partits jugats com a local, com per exemple quan la Fundació Grama va estar invicte quasi tres anys al seu camp, des del 30 de novembre de 2014 fins el 22 d’octubre de 2017, fins que el va visitar el Manresa i se’n va endur la victòria del fortí colomenc. Però sortir indemne de totes les visites efectuades durant dos anys, això també té el seu mèrit (molt més, diria jo). El 13 d’abril de 2013 el Manresa visitava Les Roures de Taradell. Un gol de falta directa per l’esquadra de Fredi (a la foto inferior), el davanter osonenc que després vestiria les camisetes del Vic, Tona i Manlleu, col·locava el definitiu 1-0 amb que acabaria el partit. Al Manresa només li mancaven dos desplaçaments més aquella temporada, que els saldaria amb una victòria i un empat. La següent temporada (2013-14), amb el Manresa encara a Segona Catalana, l’equip vermell-i-blanc completaria una campanya immaculada com a visitant: 17 desplaçaments, 0 derrotes. Ja duem 19 (2+17). Un cop aconseguit l’ascens a Primera Catalana, i fins que no es va arribar a la jornada 30, el 3 de maig de 2015, el Manresa aconseguiria encadenar 14 jornades més invicte en els desplaçaments. El 2-1 al camp del Júpiter va posar fi, doncs, a 33 partits sense perdre lluny del Congost, dos anys. Però encara es pot ampliar més aquesta ratxa. Els partits que fèiem esment anteriorment corresponien a partits de lliga, però manca afegir els de la I Copa Catalunya Amateur que es van jugar entre final de la 2013-14 i inici de la 2014-15. El Manresa va visitar Anglesola (1-3), Roses (0-3), Mollet, contra el Molletense (1-1), i Sant Joan Despí, per jugar la final de la Copa contra el Sarrià (3-0). Definitivament, la ratxa de partits oficials invicte a domicili van ser de 37. Plourà molt per tornar a repetir-ho.

XII 17

XII 15

Entre la foto de dalt (Taradell-Manresa) i la de baix (Júpiter-Manresa) el Manresa va estar

33 partits de lliga invicte a domicili, més 4 de Copa Catalunya Amateur

 

 

LES DADES NEUTRES

El partit amb més gols al Congost

XII 18

En aquest Manresa-Júpiter es van veure deu gols

       El major número de gols que s’han vist al Congost en un mateix partit es van marcar fa vint anys, ratllant els vint-i-un, el 30 de maig de 1999. Es jugava la darrera jornada de Primera Catalana i el visitant a l’estadi era el Júpiter. Va ser un partit autènticament boig, més enllà de l’empat final (5-5) que es va veure al marcador manual que encara existia al Congost. El Manresa es va avançar fins el 3-0 que es donava al minut 37, gràcies a dos gols de David Raso i Edu Beltrán. Un gol visitant va deixar el 3-1 al descans. A la represa el Júpiter no tan sols va escurçar distàncies al marcador, sinó que li va donar la volta total amb un parcial increïble de 0-5 (contant el gol de la primera part). Així, als 71 minuts de la segona part el marcador reflectia un inversemblant 3-5. Però Roger es va posar la disfressa d’heroi del seu equip i en sis minuts (del 76 al 82) va aconseguir el definitiu empat a cinc, un resultat que fins aleshores, i fins el dia d’avui, correspon al partit amb més gols viscut a l’estadi del Congost.

     El segon partit amb més gols al Congost fa deu anys que es va jugar, el 8 de novembre de 2009. En aquest cas era un partit corresponent a la desapareguda Preferent Territorial entre el Manresa i el Farners. Malgrat que l’equip selvatà es va avançar al marcador, tres gols de Revilla i dos d’Adri Pérez li donarien la volta a un marcador que tancaria el Farners, en temps afegit, amb el que significaria el definitiu 5-4.

 

 

La temporada més llarga

     La temporada 1941-42, quan el Manresa s’estrenava a la Primera Categoria A, coincideix amb la més llarga de la història. En aquella època era habitual que les competicions catalanes es desenvolupessin en dues fases. La primera d’aquella temporada es va jugar en 22 jornades (hi havia 12 equips). La segona fase incorporava equips procedents de la Primera Categoria B, els quatre primers classificats (Lleida, Europa, Gimnàstic i Figueres), però havia de restar els dos primers classificats de Primera (Terrassa i Martinenc), que lluitarien per l’ascens a Segona Divisió Nacional (no existia la Tercera Divisió). Total, 14 equips.  Això vol dir que la segona fase va constar de 26 jornades i que el Manresa tornaria a enfrontar-se a deu equips amb els que ja s’havia enfrontat a la primera: Sant Andreu, Granollers, Reus, Júpiter, Mataró, Badalona, Sants, Vic i Horta. La temporada va iniciar-se el 31 d’agost de 1941 i va acabar el 21 de juny de 1942. En total, 48 jornades interminables en que es va haver de jugar unes quantes setmanes inter setmanals. Per exemple: entre el 26 de desembre i el 4 de gener, amb dotze dies de diferència, es van jugar quatre jornades.

 

XII 16

El Manresa 1956-57 va jugar la temporada més llarga en una sola fase

     En aquest apartat també es poden afegir dues temporades més. La 1945-46, també amb dues fases disputades, es van jugar 46 jornades. La darrera, per cert, es va jugar fora dels límits de la pròpia temporada, concretament el 7 de juliol de 1946. Per trobar la temporada més llarga d’una sola fase ens hem de traslladar a la 1956-57. El grup VI de Tercera Divisió el formaven 24 equips, una xifra que equival a dir que es van jugar 46 jornades. Això sí, com que el Manresa va acabar en 3ª posició, va jugar un partit previ a la fase d’ascens a Segona Divisió, contra l’Olot. Amb aquest partit, el Manresa va acabar jugant 47 partits. Si anteriorment posàvem l’exemple de quatre jornades en dotze dies en la temporada 41-42, aquesta vegada encara es va comprimir més. Com a mostra, un botó: La jornada 17 es va jugar el 8 de desembre, festivitat de la Puríssima, dissabte. La jornada 18 es va jugar... el 9 de desembre, el dia següent, diumenge.

 

 

LES DADES NEGATIVES

La derrota més ampla a casa

     El 4 d’abril de 1976 va quedar marcat en negre a la història del Centre d’Esports Manresa. Ja he comentat anteriorment aquest partit. Va ser el de la primera vaga de futbolistes al futbol espanyol i que coincidia amb la visita del líder de Tercera Divisió al Pujolet. El resultat del Manresa-Huesca va ser la pitjor derrota soferta com a local pel Manresa en la seva història: 1-9. Això sí, cal recordar que el Manresa va jugar amb tot el seu equip juvenil, excepte el capità Pujadas, que no es va adherir a la vaga que els seus companys van protagonitzar aquella tarda.

 

 

La derrota més ampla a domicili

XII 13 1

L'España Industrial li va fer 11 gols al Manresa

     La pitjor golejada soferta pel Manresa a domicili data del 10 de juny de 1945. El Manresa visitava el camp de l’España Industrial, el líder del grup. El Manresa, per la seva banda, era penúltim classificat d’un grup de deu equips. Ni la presència d’un jove que ja despuntava, Estanislao Basora, va poder evitar un escandalós 11-0 que, inclús, va acabar amb els números del marcador del camp d’Hostafranchs. La primera part va acabar amb 3-0, però res feia pensar que a la represa el porter Vidal rebria 7 gols en 18 minuts de joc (del 4-0 als 12’ al 10-0 als 30’). L’equip del barri de Sants arrodoniria el marcador amb el onzè gol al darrer minut de partit.

 

 

Menys victòries a casa

     Malauradament, els aficionats del Manresa que van veure jugar el seu equip les temporades 1967-68 i la 1989-90 (segur que hi ha aficionats veterans que van veure i viure ambdues temporades) van ser testimonis de la pitjor versió del seu equip jugant com a local en tota la història. De 19 jornades com a local, tan sols 3 pírriques victòries. I en ambdós casos la història va acabar igual, com no podia ser d’una altra manera: vintè classificat, cuer de Tercera divisió en ambdues temporades. Ni els 14 gols de Calderer, la primera vegada, ni els 10 de Gallego, després, van servir per evitar el descens a Preferent.

 

 

Menys victòries a domicili

Una de les pàgines negres de la història és la que es va produir la temporada 1972-73, quan el Manresa complia la cinquena temporada consecutiva a Preferent després del descens de la campanya 1967-68. Si bé a casa es va mantenir una certa regularitat, amb 12 victòries, 5 empats i 2 derrotes, els desplaçaments es van convertir en un malson. Quatre empats, a L’Hospitalet, Mataró, Granollers i Vilafranca, va ser l’únic botí aconseguit pel Manresa lluny del Pujolet. És a dir, la resta van ser 15 derrotes i zero victòries, i tan sols 12 gols aconseguits en 19 desplaçaments. Aquestes xifres van conduir el Manresa a la 16a posició i es va haver de jugar la permanència en una eliminatòria contra el FC Barcelona Amateur, que havia quedat classificat en segona posició al seu grup de Primera Regional. El 2-1 al Pujolet i l’empat 1-1 al Fabra i Coats van salvar un Manresa que, dotze mesos després, aconseguia l’ascens a Tercera Divisió en una dramàtica darrera jornada.

 

XII 14

Aquest equip de la temporada 2011-123 només va aconseguir una victòria a domicili

     Com afegitó farem esment que en cinc ocasions el Manresa només ha aconseguit una victòria a domicili. La darrera no fa massa temps i encara és fresca a la memòria, la temporada 2011-12, quan a punt d’acabar la competició de Primera Catalana l’equip que dirigia José Antonio Montes va aconseguir l’únic triomf lluny del Congost. Va ser el 20 de maig a Sant Cugat, al camp del Júnior. El Manresa va guanyar 1-4 gràcies als gols d’Uri Dalmau, Lamín, Dani Arqués i Joel Apezteguia.

 

 

Més derrotes com a local

     En aquest apartat no hi ha empat i la qüestió es redueix a una sola vegada. La temporada 1989-90, amb l’equip a Tercera Divisió, ni Salvador Cadena, primer, ni Eduardo Texeiro, després, van donar amb la tecla per redreçar el rumb d’un Manresa que baixaria a Preferent amb números esfereïdors. En total, de les 38 jornades, tan sols 5 victòries i 11 empats; 41 gols a favor i 73 en contra. Però el pitjor és que com a local, tan sols 3 victòries, 5 empats i... 11 derrotes!!!. Aquestes onze derrotes a casa son el pitjor registre de la història. Va ser el mateix número de derrotes que lluny del Congost, però també destaca el fet que només va anotar 17 gols com a local en 19 partits (no surt ni a un gol per partit).

 

 

Més derrotes a domicili

     Tornar a casa, després de fer un munt de kilòmetres, amb el maleter del cotxe buit de punts dona una sensació de frustració, de buit (mai més ben dit). Però sentir aquesta sensació desplaçament rere desplaçament és multiplicar per molt la mateixa sensació. En global, la temporada 1941-42 va ser la pitjor temporada en número de derrotes lluny de casa: 18 derrotes en 24 desplaçaments, amb una mitjana ratllant els tres gols en contra per partit (68). El segueix la temporada 1945-46, amb 16 derrotes en 23 desplaçaments. Però el pitjor coeficient se l’endú el de tres temporades amb els mateixos números: 1972-73, 1977-78 i 1992-93, en que el Manresa va encaixar 15 derrotes en 19 desplaçaments.

 

 

La pitjor ratxa

     La temporada 1966-67 el Manresa va començar la competició d’una manera regular. A les cinc primeres jornades, tres victòries i dues derrotes. Tot normal. És cert que va començar amb una derrota molt dura al Pujolet, 2-7 contra el Girona, però es va refer amb una victòria al camp del Sant Andreu (1-2) i una altra contra el Condal (5-2), abans de perdre a Gavà (2-0) i guanyar el Guixols al Pujolet (2-0). Però aquesta aparent normalitat es va anar desfent a partir de la sisena jornada, quan va començar a encadenar resultats negatius un rere l’altre. Sabeu quantes jornades van transcórrer fins que el Manresa va tornar a testar el dolç sabor de la victòria? Vint-i-vuit jornades!!! Després de la victòria contra el Guixols, l’1 d’octubre de 1967, no seria fins el 7 d’abril de 1968 que el Manresa tornaria a sumar dos punts en un partit. Va ser contra el Reus, 2-1, al Pujolet. De fet, amb aquesta darrera, ja us he apuntat les quatre úniques victòries aconseguides a la lliga. No cal afegir que amb aquests números el Manresa no va poder salvar la categoria. L’equip vermell-i-blanc, després de divuit temporades consecutives a Tercera Divisió, deia adéu a la categoria guanyada la temporada 1949-50 després d’una lligueta d’ascens per recordar.

 

     Per acabar, i relacionat amb aquest darrer apartat, no hi ha hagut una pitjor mini ratxa com la que va succeir en només dos diumenges de diferència. El 12 de març de 1995 el Manresa visitava el Mini Estadi per visitar el Barcelona Amateur. Durant la setmana hi va haver ‘moviments’ a les oficines de l’estadi ja que la directiva vermella-i-blanca va cesar el tècnic fins aleshores, Enric Moreno, que va ser substituit per Josep Simelio. El tècnic santvicentí no va tenir un bon debut davant un equip blau-i-grana amb grans jugadors a les seves files com Javi Moro, Xavi Molist, Quique Cárcel, Javi Moreno i Juan Carlos Moreno. També van jugar amb la camiseta del Barça els ‘manresans’ Mir i Setvalls. El resultat va ser un inapel·lable 8-0. Una setmana després el Manresa visitava l’Espanyol B, però amb un altre inquilí a la banqueta vermella-i-blanca, ja que Simelio va decidir no continuar com a entrenador per motius personals i professionals. Així, Antonio Linares va seure a la banqueta del mític camp de Sarrià (sí, a Sarrià, no és cap error) per afrontar un exigent partit contra el líder de Tercera Divisió. Però Linares pràcticament va seguir els mateixos passos que Simelio una setmana abans i el seu equip va encaixar una altra escandalosa derrota: 7-0.

 

Clear

-2°C

Manresa

Clear

Humidity: 82%

Wind: 8.05 km/h

  • Sunny
    03 Jan 2019 11°C -2°C
  • Partly Cloudy
    04 Jan 2019 10°C -3°C

Banner 468 x 60 px