Log in
Titulares:

UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA (V)

PASSEIG V portada

 

 

UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA (V): La primera vaga del futbol espanyol

José Antonio Sánchez | 03/04/2020

El 4 d'abril de 1976 (demà es compleixen quaranta-quatre anys) va quedar marcat a la història del Cd'E Manresa i, per extensió, a la del futbol espanyol, com la data de la primera vaga de futbolistes. Els pioners d'una decisió que va deixar petjada van ser Quino, Molas, Pechas, Guerra, Bonilla, Grima, Hernández, Lago, Morelló, Nieto, Echegoyen, Chirri, Barreiro, Arturo, Abete i Ormaechea. En aquella època el futbol estatal era format per tres categories: la 1ª Divisió, amb 18 equips; la 2ª Divisió, amb 20 equips i la 3ª Divisió, que era formada per quatre grups de 20 equips. És a dir, la 3ª Divisió era exactament com la que avui en dia és la 2ª Divisió B, una categoria a cavall de la professionalitat i la semi professionalitat. El Manresa, que comptava amb una plantilla de molta qualitat per segon any consecutiu (la temporada anterior va acabar quart classificat), mantenia un bon nivell esportiu però, per contra, avançat el campionat començaven a sorgir de nou els històrics problemes econòmics que sempre ha arrossegat l'entitat. El que va passar la tarda d'aquell diumenge d'abril ja feia temps que s'anava gestant i, en part, ja es preveia. La situació d'un jugadors que cobraven tard i malament o, directament, no estaven cobrant les respectives mensualitats, va desencadenar en una decisió que, a la curta, va significar el descens de categoria de l'equip vermell i blanc i, a la llarga, una travessia pel desert els següents anys.

 

La sagnia econòmica

     Ja feia mesos que la situació econòmica del Manresa era deficitària. Des del mes de desembre ja s’anava amb retard, encara que des de l’inici del campionat ja consten impagaments. Com dèiem anteriorment, els jugadors cobraven tard i malament. O ni tan sols això, ja que es va arribar a entregar als jugadors talons bancaris sense fons. Es va estirar més el braç que la màniga, com muntar una estada a Berga a la pretemporada a cos de rei. O una altra, (totalmentamb innecessària) amb motiu d’un torneig, també de pretemporada, a Figueres. Les intencions del President Ricard Oliva eren bones, intentant cuidar al màxim la plantilla, però a quin preu? Tota aquesta situació, que va arribar a ser caòtica, va desencadenar en la dimissió del President en una Assemblea extraordinària celebrada el 13 de març. Oliva va proposar els socis dues opcions: dimissió o continuar al front sempre que algú es fes càrrec del deute de l’entitat, que després es va saber que era de 8,300.000 pessetes (prop de 50.000€). No cal dir què va passar. Una nova Junta Gestora, encapçalada per l’empresari Genaro Maza, es va fer càrrec de la situació.

 

Els dies previs

     En part, la vaga del dia 4 no va arribar abans degut a que una delegació de jugadors es va desplaçar a la FCF la setmana anterior a la vaga, la del Girona-Manresa, per mantenir una conversa amb el President, Antoni Guasch, amb l’ànim de trobar una solució al conflicte. De fet, els contractes dels jugadors Professionals (Abete, Lago, Bonilla, Echegoyen, Nieto, Pechas, Barreiro, Orenes, Quino i Hernández) ja feia dies que s’havien denunciat davant la FCF. En quant a la resta de jugadors, amb fitxa Amateur, aquests van presentar denúncia als Jutjats, encara que després la retirarien. Va ser un gest de confiança cap el Club, tot esperant una solució menys dràstica a la situació. D’aquella reunió Guasch-jugadors va sortir una mitja solució, que va consistir en que la FCF abonaria 200.000 pessetes (1.200 € d’ara) als jugadors, provinents del fons d’ajuda als clubs pels desplaçaments, amb la condició que havien de desplaçar-se a jugar el partit a Girona, com així va ser. Però això no va ser més que posar un pany calent a una ferida oberta i sagnant. Els dies previs al Manresa-Osca el vestidor estava disposat a plantar-se, encara que alguns jugadors no estaven d’acord. El porter, Francisco Romero, va ser objecte de les crítiques d’alguns companys, que li recriminaven que “com que tu estàs sancionat i no pots jugar, te’n vas de rosetes davant els directius i l’afició, sense que t’importi com quedes davant nosaltres”. Romero es va defensar dient-li als seus companys que ell no creia en aquell tipus de mètode, perquè amb la vaga encara perjudicaven més a l’entitat i que si aquesta s’ensorrava ja es podien anar acomiadar dels diners que els hi devien.

     El dia abans, dissabte, i, de fet, a poc menys de dues hores per començar el partit que enfrontaria el Manresa, l’endemà, contra el líder, encara va existir la possibilitat de tornar a ajornar una vaga que el Club havia anat esquivant les setmanes anteriors. El President de la Junta Gestora, Genaro Maza (malauradament traspassat la setmana passada), i altres ex Presidents de l’entitat, entre els quals l’advocat Josep Maria Vives i Llambí, es va reunir a les tres de la tarda del diumenge amb els jugadors per tal de trobar una solució, in extremis, per a les seves reivindicacions. Era l'enèsima trobada entre els jugadors i dirigents del Club. La Gestora va oferir als jugadors pagar el mes de febrer i mig mes de març, més les primes corresponents (un total de 46.000 pessetes -276€-), aquell mateix dia; la resta de març i primes, a pagar uns dies més tard, el 9 d’abril. Finalment, pagarien mig més d’abril i les hipotètiques primes, el dia 16 del mateix mes. La resta, quan hi hagués disponibilitat a la tresoreria. Com que en aquella proposta no es va parlar de la fitxa dels jugadors, que era la quantitat més important (els jugadors professionals cobraven una fitxa fixa, un sou mensual i les primes), no van acceptar la proposta i la vaga ja era pràcticament un fet.

     En mig de la reunió es va destapar la possibilitat, ferma, que el Llevant, que es trobava a un punt de l’Osca, hagués ofert una prima al Manresa per guanyar el seu màxim rival per l'ascens. Aquí va sortir la possibilitat de trobar una solució mixta, en la que el Club es comprometia a pagar 5.000 pessetes, la meitat del sou, i l'altra meitat seria la que la plantilla es guanyaria en cas de victòria i quins diners arribarien des de València (el Llevant, presumptament, oferia 5.000 pessetes per cap). Tampoc va haver-hi acord ja que els jugadors es van negar davant d'aquesta hipotètica possibilitat, el que va desembocar, directament, a la vaga d’uns jugadors que no es van vestir de curt aquella tarda.

 

El partit

     Una vegada consumats els fets el Manresa, per tant, va haver d'alinear la pràctica totalitat de l'equip juvenil, una situació que ja havia previst el Club per si, tal i com va succeir, no s'arribava a un acord amb els jugadors de la primera plantilla. Tan sols el capità Pujadas, que no va secundar la vaga dels seus companys, es va enfundar la samarreta blanc i vermella una tarda en que el líder Osca li va endossar 9 gols (1 a 9) a l'equip més jove que ha presentat el Primer Equip del Manresa a la seva història. El porter Romero (que havia sigut expulsat –i sancionat per tres partits- el diumenge anterior a Girona i no va poder alinear-se) i Orenes (que estava lesionat), a més de l'esmentat Pujadas, van ser els únics futbolistes que van continuar fins a final de temporada. A l'inici del partit davant l’Osca recordo la imatge dels jugadors que van secundar la vaga, que es van col·locar a l'inici de la grada general del Pujolet, escridassats per una afició manresana indignada i exaltada, fet que va provocar que els jugadors tinguessin d'abandonar el recinte esportiu amb el cap cot i pràcticament a la carrera, previ reemborsament per part del Club dels calés de les entrades que havien hagut d'adquirir a les guixetes per tal d'accedir a presenciar el partit. I tot això, també, davant la mirada incrèdula de la nombrosa afició visitant que havia arribat des de l'Aragó, capitanejada per l'incombustible Manolo el del Bombo, que aleshores donava els seus primers passos com a animador a les graderies dels camps de futbol espanyols.

 

El ressò mediàtic

     Els dies posteriors a la vaga la situació del Manresa va ser noticia a tota Espanya. Inclús Televisión Española va oferir una entrevista a la que estaven convidats els jugadors Nieto i Guerra, l'advocat Luis de Mena i el dimitit President manresà Ricard Oliva, que a última hora s'ho va repensar i va sortir a cuitacorrents del plató dels estudis de TVE a Sant Cugat, encara que va ser captat per una càmera en la seva “fugida”. Fins i tot el conegut periodista José Maria Garcia es va fer ressò de la situació a l'espai esportiu de la Cadena SER Hora 25 Deportes. La situació que es va viure per les ones va ser molt semblant a la que es va viure a la televisió, tot plegat molt trist per una entitat que s'acostava als 75 anys d'història, encara que en aquells moments, fins i tot, es parlava de la possible desaparició del Club.

 

Les conseqüències federatives

     Malgrat que en primera instància la Federació Catalana de Futbol (FCF) va estimar la reclamació dels jugadors i condemnar el Manresa a satisfer-li els deutes, a banda de declarar la rescissió dels contractes, quedant, així, lliures, aquella vaga va originar posteriorment una dura sanció per a un bon grapat de jugadors. Un mes després, el 3 de maig, la Federació Española de Futbol (FEF) va fer pública una sanció que anava d’un a dos anys sense fitxa, encara que després de diferents baralles jurídiques liderades per Alfonso Abete (un dels vaguistes, que era Llicenciat en Dret), la sanció va quedar en sis mesos d'inhabilitació. En quant als jugadors amb fitxa Amateur, es va mantenir la resolució que havia dictat la FCF, que deia que aquests haurien de seguir vinculats al Club (encara que només Romero i Pujadas van seguir jugant amb el Manresa, junt a Orenes, que era Professional però va retirar la denúncia i va continuar). El fet que el Manresa, arran de la resolució de la FCF, presentés recurs davant el Comité Jurisdiccional de la FEF, va fer que s’anul·lés la resolució de la FCF (el Manresa no va haver de pagar el deute) i els jugadors acabessin sancionats. També és cert que, després de recursos i contra recursos a diferents instàncies, instàncies que van anar més enllà de les esportives, tots els jugadors que van secundar la vaga van poder jugar des de la primera jornada de la següent temporada (per exemple, Abete, Nieto i Pechas ho van fer amb el Girona). El fet que la UEFA hagués posat l’ull a sobre de la FEF que presidia Pablo Porta pel cas dels falsos oriünds, sobre tot pels casos de Roberto Martínez (Espanyol-Reial Madrid) i Rubén Valdez (València), sumat al fet que el Tribunal Supremo, que havia reconegut l’estatus professional dels futbolistes (com a treballadors) i que això podria anar en contra els interessos de la FEF, l’assessoria jurídica de Pablo Porta va aconsellar aixecar la sanció.   

     Aquell fet, aquella vaga del 4 d'abril de 1976, va ser la primera pedra de la que posteriorment seria l'Associació de Futbolistes Espanyols (AFE), ens que en la seva fundació, l’any 1978, va tenir en la persona d’Alfonso Abete, un dels jugadors que, recordem, van secundar la vaga i que va moure els fils fins arribar al Tribunal Suprem, al seu primer secretari. En aquella època els clubs tenien pràcticament tot el poder sobre els jugadors, molt diferent d'ara, en que els jugadors tenen la paella pel mànec i poden fer, indirectament, que un club que no els satisfà els contractes acabi baixant de categoria. Aquell 1 a 9 davant l’Osca va coure a més d'un club del grup, que se sentia perjudicat no només per la planera victòria visitant sinó per l’escandalós del resultat, amb el gol average con a teló de fons. El Llevant, el Girona i d’altres clubs va denunciar el Manresa davant la Federació per presumpta alineació indeguda de l'equip manresà, que només va presentar una fitxa professional (en aquest cas Amateur, la de Pujadas). La Federació, però, va desestimar la denuncia ja que el fet de que el Manresa presentés un equip farcit de jugadors amb fitxa juvenil no anava en contra de la reglamentació en aquella època (avui en dia tot es molt diferent).

 

Més danys col·laterals

     En mig del recursos i contra recursos esmentats, els jugadors també van imposar una altra demanda. En aquest cas davant la Magistratura de Trabajo de Barcelona. Aquesta Magistratura va autoritzar l’embargament dels bens del Cd’E Manresa. Abete i Nieto van ser els encarregats de fer les diligències administratives, a més de encarregar-se del trasllat en un camió. En principi només es van poder endur alguns Trofeus que el Club tenia al camp del Pujolet i a la seu del Club, a l’Hotel PereIII. També un armari tancat i barrat que contenia una documentació que el Club va poder recuperar posteriorment a requeriment, via judicial, de la mateixa Magistratura de Trabajo. Gràcies a la ràpida actuació del directiu Paco Romera, que va ser avisat de l’arribada d’Abete i Nieto, que anaven acompanyats d’un secretari judicial i un agent de policia, el Club va poder salvar la majoria de trofeus i altres peces valuoses, amagant-les en un magatzem de Súria. Dies més tard Abete i Nieto van tornar a aparèixer al Pujolet, d’on es van endur la instal·lació elèctrica, els focus (l’alumbrat elèctric) i els altaveus del camp. Aquests van servir, posteriorment, per il·luminar el camp de Santa Coloma de Farners, on Nieto va anar a jugar la temporada 1977-78. No obstant, la venda de la “requisa” no va ajudar gaire als jugadors, que van aconseguir una minsa quantitat de diners, comparada amb la que el Manresa els hi endeutava.

 

Epíleg

     Al final de la temporada el Manresa va acabar quart per la cua, encara que fins a la darrera jornada va estar lluitant per eludir el descens tot i la joventut  dels seus jugadors. També cal recordar que, a banda dels juvenils, el Manresa va incorporar a diversos jugadors de Manresa i comarca, com Justi, Lara, Requena, Dorado i Galiot, que van aportar un grau més d’experiència a l’equip. Però de res va servir les tres victòries aconseguides, la primera contra l’Atlètico Balears (1-0), la segona contra el Villena (4-3) i la darrera  a Lleida (1 a 2), ja que els tres equips que l’avantatjaven a la classificació (l’Eivissa, l’Endesa d'Andorra de Terol i Atlètic Balears) van guanyar els seus respectius partits a la darrera jornada de lliga. I, curiós, el Llevant, l'equip que més es va sentir perjudicat per la vaga, va acabar pujant a 2ª Divisió mentre l’Osca, que perdia la darrera jornada a Eivissa (3-0), es quedava a les portes. Tampoc va ser gaire traumàtic aquell descens pel Manresa donades les circumstancies. Amb les penúries econòmiques per les que travessava el Club, aquella 3ª Divisió, un any més, hagués sigut un llast encara més pesant. Aquella vaga també va servir per que el Club reorientés el seu rumb cap a un Primer Equip amb segell propi, amb jugadors de la pedrera, majoritàriament, i amb alguns jugadors de fora que li donessin el que no es trobava a casa. Sis anys després el Manresa tornaria a 3ª Divisió farcit de jugadors formats al Pujolet. Però aquella 3ª Divisió ja no era la mateixa que abans.

 

 

IMATGES RELACIONADES

HISTÒRIA V plantilla

PLANTILLA DEL MANRESA LA TEMPORADA 1975-76

 

 

HISTÒRIA V Oliva

EL PRESIDENT OLIVA DIRIGINT-SE ALS AFICIONATS EL DIA DE LA PRESENTACIÓ DE LA PLANTILLA

 

 

HISTÒRIA V Franco

L'ENTRENADOR ARGENTÍ FRANCO AL MATEIG ACTE DE PRESENTACIÓ

 

 

Romero

EL PORTER ROMERO NO VA SECUNDAR LA VAGA

 

 

HISTÒRIA V reunió

ELS JUGADORS EN UNA REUNIÓ ANTERIOR A LA VAGA, AMB L'ADVOCAT DE MENA AL MIG DEL GRUP

 

 

HISTÒRIA V premsa

PÀGINA 15 DE MUNDO DEPORTIVO DEL DILLUNS 5 D'ABRIL DE 1976 (La podeu consultar amb més detall clicant aquest enllaç:)

MUNDO_DEPORTIVO_5-4-76

 

 

 

 

 

 

 

 

Clear

-2°C

Manresa

Clear

Humidity: 82%

Wind: 8.05 km/h

  • Sunny
    03 Jan 2019 11°C -2°C
  • Partly Cloudy
    04 Jan 2019 10°C -3°C

Banner 468 x 60 px