Log in
Titulares:

UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA (VI)

HISTÒRIA VI portada

 

 

UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA (VI): Primer ascens a Nacional i les promocions a 2ª Divisió

 

José Antonio Sánchez  |  7 d’abril de 2020

No hi ha dubte que el Primer Equip de la dècada dels anys 50 va ser el millor Manresa de la història. Va disputar quatre fases d'ascens a 2ª Divisió Nacional (1954-55, 1955-56, 1959-60 i 1960-61) i una prèvia en què l'Olot va privar els blanc-i-vermells de disputar la fase final (1956-57). Però, lògicament, per fer aquest pas endavant el Manresa es va haver de guanyar el seu ingrés a categoria Nacional. I això va ocórrer la temporada 1949-50, exactament 30 anys després que l'equip comencés a jugar oficialment en competicions oficials organitzades per la Federació Catalana de Futbol (1920-21). Després de tres dècades en què l'equip manresà es va anar fent un lloc dins el futbol català, amb èpoques més bones, que contrastaven amb d’altres més dolentes, en què es van anar alternant la Segona Preferent, la 1ª Categoria "B" i la 1ª Categoria "A", va arribar l'hora en què el Club i la ciutat tenien a l'abast el vell somni de la categoria de bronze.

 

L’ASCENS

ASCENS 49 50

LA PLANTILLA DE L'ASCENS. ENCARA NO S'HAVIA CONTRUIT LA GRADA GENERAL, PERÒ EL PÚBLIC S'AGOLPAVA AL TERRAPLÉ RERE ELS SEIENTS

     La temporada 1940-41 el Manresa va proclamar-se campió de  Categoria "B" i els següents anys va estabilitzar-se, per fi, a la màxima divisió regional, l'anomenada  Categoria "A". Arribats a la temporada 1949-50, el conjunt del Pujolet va trencar registres en marcar 95 gols a les 30 jornades disputades, encara que això no li va permetre quedar campió de grup, ja que l'España Industrial el va avantatjar en quatre punts. S'ha de dir que ni l'España Industrial ni el Manresa van aconseguir l'ascens directe, ja que en aquella època els ascensos s'aconseguien a través de promocions. Un cop acabat el campionat de lliga va començar una lligueta mixta en què participaven els darrers classificats (IgualadaAcero) del grup III de 3ª Divisió (un grup amb equips de Catalunya, València i Balears), els dos primers classificats catalans (España Industrial i Manresa) i els campions de València (Vinaròs) i Balears (Poblenc).

     El Manresa va començar ben fort i a la primera jornada golejava el Poblenc, al Pujolet, per 6 a 0. A la segona jornada es va desplaçar al Port de Sagunt, a on va aconseguir la segona victòria davant l'Acero (3-4). El primer entrebanc va arribar a la tercera jornada de la lligueta, a Vinaròs (4-3) però el Manresa es va refer set dies més tard en golejar l'Igualada (6-0) a la capital del Bages. Per acabar la primera volta, nova derrota, aquesta vegada al camp d'Hostafrancs front l'España Industrial (5-0). La derrota a Sa Pobla (3-2) en començar la segona volta podia fer dubtar de les possibilitats del Manresa d'aconseguir l'ascens, però en uns espectaculars darrers partits (17 gols a favor i només 2 en contra) es van esvair tots els dubtes. Els dos equips valencians, l'Acero i el Vinaròs, van ser els següents per passar pel fortí del Pujolet i es van emportar sengles derrotes (3-0 i 6-1).

     A la penúltima jornada el Manresa visitava l'Igualada. El camp del Xipreret es va vestir de gala per veure un partit que en aquella època era de màxima rivalitat i al que es van desplaçar centenars d'aficionats manresans. En joc hi havia, en principi, la segona plaça de la lligueta, la que pel Manresa significava la de l'ascens i per l'Igualada la de la permanència a 3ª Divisió. Els manresans avantatjaven el seu rival de tres punts (12 punts pel Manresa i 9 per l'Igualada) i una victòria a la capital anoienca segellava el desitjat ascens. I els gols de Cruellas (15') i Estiragués (32') així ho van certificar. El Manresa es va recuperar d'un inici de partit en què l'Igualada va sortir molt fort i, posteriorment, només la gran actuació del porter local López va impedir que els blanc-i-vermells protagonitzessin una golejada similar a la de la primera volta de la lligueta. Aquella tarda del 25 de juny de 1950 van jugar per part manresana: Areste, Nuñez, Cañadas, Ayza; Mòdol, Salort; Galobart, Estiragués, Cruellas, Mercader i Grau. Aquests són els jugadors que van aconseguir l'èxit més important del Club fins aleshores, quan el Manresa ja albirava a l’horitzó els cinquanta anys de vida.

     Cal dir, per aclarir uns fets que van passar fa quasi 70 anys, que va ser en aquest darrer partit esmentat quan el Manresa va aconseguir realment l'ascens a 3ª Divisió. Fins ara, inclús així consta al llibre del Centenari del Club, es creia que l'ascens es va aconseguir a la darrera jornada de la lligueta, davant l'España Industrial. L'errada prové del fet que no era només un equip qui aconseguia el premi de l'ascens (o la permanència, en el cas de l'Igualada i l'Acero) sinó els dos primers classificats. D'aquesta manera, el que realment es van jugar manresans i barcelonins la tarda de la festivitat de Sant Pere i Sant Pau (el 29 de juny) era el títol honorífic de campió de grup, però el cert és que tots dos equips ja eren virtualment equips de la categoria de bronze. El Manresa es va cobrar la seva particular venjança de la derrota a la capital catalana a la primera volta (5-0) i li va clavar un espectacular 6 a 1 a l'equip filial del FC Barcelona, un equip que pocs anys més tard (1957) va arribar a 1ª Divisió (encara que amb el nom de CD Condal, ja que la normativa no permetia clubs amb noms comercials). La temporada més golejadora de la història (129 gols en 40 partits, 3,3 gols de mitjana) es mereixien el just premi de l'ascens.

 

LES PROMOCIONS

 

La primera

54 55 RAYO

MANRESA TUDELA

IMATGES DE LA PROMOCIÓ D'ASCENS. A DALT EL MANRESA-RAYO I A BAIX EL PARTIT CONTRA EL TUDELANO

Les quatre primeres temporades del Manresa a categoria nacional van ser molt dignes, més tenint en compte que la  Divisió era formada pels millors equips catalans de l'època i per conjunts de l'Aragó i les Balears. Però també eren temps molt canviants pel que fa a la reglamentació. La temporada 1954-55 la Federación Española de Fútbol va decidir que els equips catalans es repartirien en dos grups, tots dos formats per equips només del nostre país. El Manresa va acabar en segona posició, darrere del Girona, i es va classificar per primera vegada per la lligueta d'ascens a 2ª Divisió Nacional. L'equip es va fer fort al Pujolet, com sempre, però el llast dels desplaçaments va impedir la fita. Els blanc-i-vermells van tenir com a rivals el Plus Ultra, el Rayo Vallecano, l'Arenas de Zaragoza, l'Elgoibar, el Tudelano, el Binéfar i el Girona. Si bé del santuari manresà només es va escapar un punt, lluny del Pujolet tan sols es van esgarrapar un parell d'empats. El més curiós del cas és que l'equip que va quedar campió de grup i va ascendir, el Plus Ultra (de Madrid) va caure al camp manresà per un contundent 4 a 0. Però, com apuntàvem, els resultats lluny de casa impedirien que el Manresa arribés a la categoria d'argent del futbol espanyol, ja que quedar en segona posició a la lligueta no tenia cap transcendència. L'onze que va jugar l’1 de maig el darrer partit de la lligueta, davant el Girona, va ser: Farrés, Romà, Satorra, Pons, Diego, Vicens, Massafret, Soldevila, Lara, Romeo i Chalé. El Manresa va guanyar 5 a 2.

 

 

La segona

55 56 LOGROÑES

EL LOGROÑES ABANS DE JUGAR EL DECISSIU PARTIT AL PUJOLET

     De la segona promoció a 2ª Divisió ja vàrem parlar en un altre capítol. Va ser la famosa promoció contra el Logroñés. Només aclarir que, com apuntàvem anteriorment, les regles del joc canviaven d'un any a l'altre i que si bé la temporada 54-55 la segona posició del Manresa a la lligueta no va servir de res, en el cas de la campanya següent, el segon i tercer classificat (Rayo Vallecano i Manresa) sí que van tenir una altra oportunitat, encara que només l'equip vallecà la va aprofitar i va ascendir després de superar una eliminatòria contra el Gimnàstic de Tarragona, mentre que el Manresa es quedava a un gol d'empatar la seva contra el Logroñés.

 

 

La tercera

VI 1956 57

EL MANRESA DE LA TEMPORADA 1956-57


   A la tercera promoció consecutiva, la temporada 1956-57, podríem dir que es va quedar a les portes. El Manresa va quedar tercer del grup 6è de Tercera Divisió, darrere del Sants i el Badalona i per accedir-hi a la fase d'ascens a 2ª Divisió devia superar un primer obstacle: una promoció a partit únic contra l'Olot, el campió del grup 7è. El partit es va disputar al camp de Les Corts, feu del FC Barcelona, i els garrotxins van deixar el Manresa fora de combat en guanyar-los per un clar 2 a 0. La tercera oportunitat d'assaborir la categoria de plata, doncs, es va esvair en un tres i no res el 25 de maig de 1957. El Manresa va alinear Flores, Prat, Satorra, Darnés, Xalma, Giralt, González, Bagó, Gómez, Sitjà i Camps.

 

 

La quarta

59 60 SESTAO 

CARTELL ANUNCIADOR DEL PARTIT CONTRA EL SESTAO

     Una altra oportunitat, la quarta, de ficar el nas a 2ª Divisió va arribar la temporada 1959-60, després de dues campanyes discretes. El Manresa va quedar segon classificat a la lliga, un punt per sota de l'Hospitalet, i a la promoció d'ascens, en aquest cas eliminatòries (les lliguetes van caure en l'oblit), li va tocar en sort l'Arenas de Saragossa. Al Pujolet (el 5 de juny) l'equip manresà va guanyar per un esperançador 3 a 1, mentre que el partit a Saragossa, una setmana més tard, aconseguia un empat a u suficient pel Manresa. El darrer obstacle era més dur. L'equip blanc-i-vermell es devia enfrontar al Sestao, que aquella temporada havia jugat a la 2ª Divisió i que va quedar en 14ª posició, lloc que l'obligava a defensar la plaça a la categoria en una eliminatòria a doble partit, en aquest cas contra el Manresa. El 19 de juny de 1960 el Pujolet tornava a lluir les seves millors gales per rebre l'equip verd-i-negre del País Basc. El ple que va registrar el camp del carrer Sant Fruitós, però, no va servir per empènyer l'equip cap a la victòria, ja que el marcador final va registrar un empat a u del tot insuficient per afrontar amb garanties el partit de tornada a Las Llanas. No hi cap dubte que un dels majors atractius que presentava el Manresa-Sestao a disputar al Pujolet era poder veure en acció el mític porter Lezama, exporter de l'Athletic de Bilbao durant 16 temporades a 1ª Divisió, qui amb 38 anys a l'esquena encara mantenia el tipus. El partit de tornada, el dia 26 de juny, va registrar una clara victòria sestaotarra per 3-0, el que significava que els locals continuarien un any més a segona divisió mentre que el Manresa, novament, es quedava a les portes. Santos, Romà, Martín, Solanes, Seguer II, Pons, Ojeda, Seguer I, Queralt, Méndez i Joaquim Basora van ser els jugadors que van afrontar la penúltima oportunitat que va tenir el Manresa de col·locar el nom de la ciutat al segon esglaó en importància del futbol espanyol.

59 60 SEGUER

EQUIP DE LA TEMPORADA 1959-60

 

 

La cinquena i última

60 61 HOSPITALET

CARTELL ANUNCIADOR DEL PARTIT D'ANADA DE LA PROMOCIÓ

El maig de 1961 el Manresa tornava a disputar una fase d'ascens, un altre cop en forma d'eliminatòries. A la lliga va quedar segon, darrere el Badalona, el que li permetia disputar la primera de les tres eliminatòries davant el segon classificat de l'altre grup català, l'Hospitalet. Al Pujolet, al partit d'anada jugat el 21 de maig, tal com succeïa la temporada anterior, el marcador va registrar un empat, en aquest cas a dos gols. El Manresa s'avançava molt aviat, al primer minut, per mitjà de Tejedor, però dos minuts més tard els visitants tornaven a establir les taules al marcador. Peña, als 20', tornava a avançar el Manresa, encara que a la segona part, a manca d'un quart d'hora pel final, els riberencs establien el definitiu empat a dos. A la tornada, en un partit "de titans més que d'homes", segons es llegia a la premsa barcelonina, degut a la pluja i al fang present al municipal de l'Hospitalet, el Manresa va caure per un ajustat 2 a 1. Joaquim Basora va avançar els del Bages a la primera part, però dos gols locals a la segona, a l'equador i a les acaballes del partit, van deixar fora un Manresa que, ara sí, deia l'adéu definitiu a les promocions d'ascens el 28 de maig de 1961. Pel record queda aquell últim equip que va fer somiar l'afició manresana: Santos, Romà, Martín, Solanes, Seguer, Casamitjana, Basora, Tejedor, Peña, Chelo i Martínez.

 

 

1974.75 OLIVA

PRIMERA PLANTILLA DE LA TEMPORADA 1974-75

     Anys més tard, amb Ricard Oliva a la presidència del Centre d'Esports, el Manresa va coquetejar de nou amb la 2ª Divisió, encara que va ser més un desig que una realitat. Amb l'olotí Pepe Pinto a la banqueta, l'equip del Pujolet es guanyava el dret de jugar a 3ª Divisió (1973-74), una categoria idèntica a la que a hores d'ara és la 2ª Divisió B, amb quatre grups a tota Espanya. La temporada següent a l'ascens el Manresa, amb un autèntic equipàs, quedava quart classificat, darrere el Terrassa, el Llevant i el Constància d'Inca, un quart lloc que avui en dia li permetria jugar la fase d'ascens a 2ª Divisió A, però no en aquella època. En aquell cas el campió es guanyava l'ascens mentre que el segon promocionava contra un equip de segona. Aquest podria haver sigut el darrer coqueteig del Manresa amb la seva categoria maleïda.

Despejado

-2°C

Manresa

Despejado

Humedad: 82%

Viento: 8.05 km/h

  • Soleado
    03 Ene 2019 11°C -2°C
  • Parcialmente Nublado
    04 Ene 2019 10°C -3°C

Banner 468 x 60 px